Les oracions condicionals anomenades irreals remeten a situacions que el parlant presenta com a falses o poc probables en un context temporal de present o futur. El temps verbal més habitual després de la conjunció si o del connector que expressa la condició és l'imperfet de subjuntiu. Per exemple:

Si vinguessis amb mi avui al vespre et portaria a un bon restaurant. (Si vingueres..., en els parlars valencians)
Si fos per ells, avui aviat ho enllestiríem. (Si fora per ells..., en els parlars valencians)
En cas que el contractessin, treballaria com a ajudant de recepció. (En cas que el contractaren..., en els parlars valencians)

Hi ha altres construccions per expressar aquesta probabilitat referida al futur, en què també es manté la correlació entre el condicional i el pretèrit imperfet de subjuntiu. Per exemple:

Li agradaria que les seves filles li tinguessin més d'afecte (i no Li agradaria que les seves filles li tinguin més d'afecte).

Cal recordar, però, que l'ús del condicional simple o perfet per expressar probabilitat en el passat no és adequat. L'ús més habitual és amb deure + infinitiu. Per exemple:

A aquella hora devia haver anat al metge (i no A aquella hora hauria anat al metge).
Ahir devien arribar cap a les sis (i no Ahir arribarien cap a les sis).

La correlació entre el condicional i l'imperfet d'indicatiu (si venies...) també és possible. Es troba de vegades en registres formals, tot i que també s'utilitza col·loquialment amb un sentit expressiu. Per exemple:

Si el departament informava dels canvis un dia més tard, tindríem problemes.
Si me'l trobava fumant al carrer, me'l carregava!